La nova Crida

1. AZNAR, JOSÉ MARÍA: és l’únic expresident del Govern que ha sol · licitat el sou vitalici que suposa seure al Consell d’Estat: 74.000 euros anuals. Nòmina que pretenia sumar a la d’executiu del magnat de la premsa Rupert Murdoch. L’hi van denegar però li va sortir rendible. Aznar va renunciar per un sou de 220.000 euros a l’any, tres vegades més del que cobrava com a conseller d’Estat. [Resulta difícil xifrar, com en el cas d’altres expresidents, quants diners sumen les seves activitats privades i públiques].

 2. BONO, JOSÉ: entre sou i complements, el president del Congrés cobra 13.856 euros al mes: 3126 per diputat, 3605 com a complement, 3915 per a despeses de representació i 3210 de lliure disposició. Les dues últimes partides sumen més de 6.000 euros mensuals per a menjars, regals i actes de protocol. Tot aquests diners sense comptar les indemnitzacions previstes per llei per sufragar «despeses que siguin indispensables per a l’exercici de la seva funció».

3. BOTELLA, JOSÉ: el cunyat de José María Aznar va ser fitxat a Brussel · les, des de les oficines del PP en aquesta capital. En el tribunal que el va examinar per funcionari estava un membre determinant, Gerardo Galeote, que presidia la delegació popular a Europa. En menys de dos anys el germà d’Ana Botella es va blindar amb un sou europeu per a tota la vida.

4. CALDERA, JESÚS: l’ex ministre de Treball i Afers Socials rep 6319 euros mensuals pel seu escó a la cambra baixa, on arrodoneix el seu sou com a vocal de la Diputació Permanent i president d’una comissió. Quan era ministre va pujar el salari mínim a 600 euros. Quatre anys després, el seu sou és 10 vegades superior a aquesta xifra, que rep simplement per no obrir la boca. Caldera no ha presentat ni una sola iniciativa ni ha intervingut al Congrés des que va començar l’actual legislatura. Al final, cobrarà el 2009 més de 120.000 euros pels serveis prestats.

5. CHAVES, MANUEL: cobra a l’any 81.155 euros per ser ministre més una indemnització de 46.000 a l’any per abandonar la presidència d’Andalusia. És a dir, 127.155 euros anuals. Dos sous de l’Estat compatibles només per a alts càrrecs. Per als altres espanyols està prohibit per llei.

6. IBARRETXE, JUAN JOSÉ: l’ex lehendakari del Govern basc rep uns 45.000 euros a l’any, la meitat del que ingressava quan era president. I ho cobrarà de per vida, així com tots els membres del seu executiu. Aquest tipus de jubilacions estan molt per sobre del límit legal per a la resta dels espanyols, que no poden cobrar més de 32.000 euros anuals, per molt que hagin cotitzat tota la vida.

7. JOSÉ ANTONIO ALONSO, FERNÁNDEZ BERMEJO, MARIA ANTONIA TRUJILLO I JESÚS CALDERA. PENSIONS D’ESCÀNDOL: els exministres mantenen durant dos anys una pensió per cessament de 58.000 euros anuals, xifra sis vegades superior a la pensió mitjana espanyola. En l’actualitat, quatre ex ministres compatibilitzen aquests diners amb el sou de diputat:

8. PAJÍN, LEIRE: el 2000 es va coronar com la diputada més jove d’Espanya. Vuit anys després, amb 33 d’edat, ja té dret a una indemnització de 85.000 euros anuals de l’Estat. Rep 5.500 euros al mes pel seu treball al capdavant del PSOE, té dret al 80% del seu sou com exsecretària d’Estat de Cooperació, 103.000 euros anuals amb tots els complements, al que cal sumar 3126 com a senadora.

9. PUJOL, JORDI: cobrarà 76.800 euros l’any com a expresident de Catalunya fins al 2014. I després una pensió de 57.600 euros durant la resta de la seva vida. [L’exministre socialista Javier Solana podria cobrar almenys tres pensions vitalícies].

10. RAJOY, MARIANO: Abans de ser President, s’embutxacava cada mes 8996 euros (sense comptar altres complements): 3126 per ser diputat, 870 per allotjament (més que el salari mínim) i 5.000 com a president del PP. Amb el que guanya en un mes, una pensionista amb quatre fills viu durant dos anys i mig. Amb el que guanya RAJOY en un mes, una pensionista amb quatre fills viu durant dos anys i mig.

11. RODRIGO DE SANTOS, el regidor de Palma de Mallorca, va gastar més de 50.000 euros en prostitutos i bars d’ambient. En Estepona, diversos membres municipals estan sent investigats per cobrar 42.000 euros a una xarxa investigada per l’Audiència Nacional per obrir un local de contactes. El 2002, l’exalcalde de Dolores (Alacant) va ser condemnat a sis mesos de presó per abonar la factura d’un local de contactes, al qual va acudir amb set comensals.

12. RODRIGO RATO: després d’abandonar l’FMI, va tornar a Espanya amb una pensió vitalícia de 80.000 dòlars anuals. Sumats al sou d’ex ministre, el 2006 percebia 37.070 euros mensuals. [Un espanyol necessita cotitzar almenys 35 anys, 15 amb la base més alta, per poder cobrar la jubilació màxima de 32.000 euros a l’any].

13. SOLBES, PEDRO: després de deixar la política l’abril de 2009, l’ex ministre d’Economia es va trobar amb un retir d’uns 12.000 euros mensuals (una pensió de 2.725 euros per ser funcionari, la seva pensió vitalícia com excomissari europeu i 5.700 al mes com a compensació, durant dos anys, per ex ministre). A Solbes, doncs, l’esperava una jubilació cinc vegades més gran que la de qualsevol espanyol.

14. VICENT COSTA. Marisc: no hi ha límit legal per als àpats de representació dels polítics espanyols. Tampoc hi ha fiscalització prèvia a l’hora de comprar pernil, xampany o purs d’alta cava. Exemple descontrol és el socialista valencià. Acabava de perdre les eleccions municipals a favor del PP, però seguia sent alcalde en funcions. I com a tal es va gastar gairebé 500 euros dels diners públics en gambes, escamarlans, llagosta, navalles, pernil i caldereta. Una bona comiat.

15. ZAPATERO era l’únic president de la UE que carrega les seves despeses vacances als pressupostos estatals. Viatja amb 100 persones durant tres setmanes.

16. ABSENTISME: no existeixen dades oficials sobre la falta al treball dels polítics o almenys no s’han fet públics.

17. AVIONS: els diputats poden utilitzar al seu gust amb càrrec a les arques de l’Estat avions, trens o vaixells. Disposen de 5.000.000 d’euros l’any per a viatges.

18. CÀRRECS: hi ha 8112 alcaldes, 65.896 regidors, 1206 parlamentaris autonòmics, 1031 diputats provincials, 650 diputats i senadors, 139 responsables de cabildos i consells insulars i 13 consellers de la Vall d’Aran.

19. COTXES: el luxe de molts dirigents autonòmics els porta a establir les seves natges en automòbils de més de 100.000 euros. Gallardón, l’alcalde de Madrid, es mou en un Audi A8 de 591.624 euros. Va ser contractat en arrendament fins al 2011, així que l’alcalde gasta 150.000 euros a l’any de la butxaca dels seus ciutadans per descobrir Barcelona i voltants. Catorze dels 17 presidents autonòmics utilitzen Audi. El valencià Francisco Camps té diversos a la seva disposició (aquesta comunitat disposa de 200 vehicles per als seus alts càrrecs, la majoria d’ells Volvo S80, de 40.000 euros), el mateix que succeïa amb Chaves a Andalusia, el Govern compta amb 234 cotxes oficials.

20. DESCONTROL: és tal en l’administració de fons públics que a Espanya no hi ha ni una sola institució que conegui quants polítics cobren de l’Estat.

21. MALBARATAMENT: el Congrés gasta cada any 160.000 euros en regals nadalencs. 11.000 càrrecs públics reben obsequis per aquestes dates, una despesa que suma a l’any 2.200.000 euros.

22. DEUTES: cada espanyol deu als bancs 566 euros pel deute dels ajuntaments.

23. DIETES: els parlamentaris que no viuen a Madrid reben, a més del sou, altres 1823 euros al mes per les seves suposades despeses de manutenció i allotjament. Els locals, 870 per a despeses, lliures d’impostos. La suma d’aquests senzills complements supera el sou de 12 milions de ciutadans. A més, cobren 150 euros cada dia si surten a l’estranger, i 120 si viatgen pel país.

24. Endolls: fins fa tres mesos, cada eurodiputat disposava de 17.140 euros al mes per contractar a familiars. L’expresident del PP de Catalunya i vicepresident de la cambra europea, Alejo Vidal-Quadras, va posar en nòmina com a secretari a Brussel · les a Albert Fuertes, germà de la seva esposa. I l’eurodiputat Càceres del PP, FELIPE CAMISON (mort el maig de 2009) va contractar al seu cònjuge com a assistent, igual que va fer la també diputada popular CRISTINA GUTIÉRREZ-CORTINES amb la seva filla. I el mateix va fer el socialista Enrique Barón amb la filla d’un militant afí. [En l’actualitat, els familiars directes han estat eliminats de les plantilles dels diputats espanyols. No obstant això, els parents de sang han estat reemplaçats per personal pròxim al partit]. GUERRA REINA, ALFONSO: fill de l’ex vicepresident del Govern, Alfonso Guerra. Va ser elegit a dit com a assistent del vicepresident del Parlament Europeu, el socialista Miguel Ángel Martínez. Més de 140 milions a l’any es van en sous de 1.200 recomanats. Amb aquests diners es podrien mantenir els serveis d’una ciutat espanyola de 115.000 habitants durant un any.

25. FUNDACIONS: 52 polítics nacionals ocupen càrrecs en 74 fundacions diferents: 31 pel PSOE, 28 pel PP i 4 per la resta de grups. La conservadora Soledad Becerril sembla les més activa: és membre del patronat de sis fundacions. No totes tenen un marcat caràcter polític.

26. HISENDA: La retenció de les nòmines de diputats i senadors és només del 4,5%

27. HORES EXTRES: el 2008 el Govern de la Rioja va pagar 200.000 euros extres als seus conductors. Van realitzar 870.182 quilòmetres, uns 2.300 al dia, prou per creuar tres vegades Espanya d’est a oest. Una despesa curiós ja que és la comunitat més petita del país i que la seva població és inferior a la de qualsevol ciutat dormitori de Madrid. L’ús de cotxes oficials per assumptes particulars és una pràctica tan comú com soterrada.

28. IMPOSTOS: un ciutadà, per exemple, de Madrid sustenta amb els seus impostos el salari de 27 regidors, 120 parlamentaris de l’Assemblea madrilenya, 264 senadors, 350 diputats nacionals i 54 del Parlament Europeu. En total, 815 càrrecs electes amb un sou base que supera els 3.000 euros. I sense comptar els llocs de confiança que arrossega cadascun.

29. MOROSOS: els membres de la Casta van invertir 66.600.000 d’euros en la celebració de les eleccions general de 2008. D’aquests diners, 44 milions van ser prestats per bancs espanyols per finançar campanyes publicitàries megalógamas. Les mateixes entitats que aquest any de crisi embargar les cases a 60.000 famílies per falta de liquiditat. 180.000 persones es van quedar sense sostre. No obstant això, els partits de la Casta deuen als bancs 144.800.000 d’euros.

30. MÒBILS: els senadors compten amb 1,7 milions d’euros a l’any per a despeses de telèfon. L’ajuntament de Sant Lúcar de Barrameda tenia 270 donats d’alta. Entre els serveis que va pagar figuren descàrregues de jocs, cridades a Cuba ia diverses línies eròtiques.

31. MULTES: Sabia vostè que paga de la seva butxaca les multes que la DGT imposa als polítics? I que a més les paga amb recàrrec?

32. NEGOCIS: només el 33% dels diputats del Congrés es dedica en exclusiva a la seva tasca política. La resta engreixa els seus comptes corrents amb la participació en empreses privades, fundacions i col · laboracions diverses. Alguns, com el diputat del PP Miguel Ángel Cortés, aglutinen fins a 12 activitats extraparlamentàries.

33. NÒMINES: els sous dels polítics electes (80.000 membres de la Casta, que omplirien un estadi com el del Reial Madrid) costen als ciutadans uns 720 milions d’euros a l’any, més que el pressupost anual de tota la xarxa ferroviària, tres vegades superior als diners dedicat a tenir cura del patrimoni nacional i 60 vegades més que el que gasta el país en salut bucodental per a joves.

34. OCULTISME: no hi ha dades oficials sobre el nombre de polítics que cobren de l’Estat. L’alcalde de Barcelona-el millor pagat del país-té un salari de 177.398 euros bruts anuals. Més que un ministre, que es porta a casa 74.000 a l’any.

35. PENSIONS. Un espanyol té una pensió màxima de 32.000 euros anuals, però els polítics tenen dret a pensions vitalícies molt superiors. 74.000 euros en el cas dels primers espases de la Casta. A més aquestes pensions no són incompatibles amb altres sous de l’Administració o amb altres activitats econòmiques. Un diputat o senador ha d’estar només set anys en el càrrec per optar a la pensió màxima (32.000 euros), mentre que un treballador autònom o per compte d’altri necessita 35 anys cotitzats.

36. PLÀTAN CANARI: 60 diputats, tots ells de la comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, van demanar a l’abril anar a La Palma. Objectiu: estudiar el cultiu del plàtan. Tal i com sona. Amb tota naturalitat, fent cas omís a la crisi. Si l’obscena petició prospera, ses senyories s’haurien embutxacat 24.000 euros en dietes per quatre dies.

37. REGALS: no hi ha una llei concreta sobre els obsequis que poden acceptar o no els polítics. Als EUA, per exemple, passen a l’Estat. Condolezza Rice va rebre l’any passat en els seus viatges oficials joies per valor de 360.000 euros. Aquí ningú té obligació de declarar. Es poden quedar amb ells. Sense més.

38. SANCIONS: mai s’ha sancionat a cap membre de la Casta per incomplir el Codi del Bon Govern, que se suposa que controla les bones pràctiques de l’Executiu.

39. SECRETS: l’obscurantisme sobre les despeses arriba a l’absurd. El Parlament Europeu compta amb una Oficina de Lluita Contra el Frau (OLAF, per la seva sigles en anglès). No obstant això, els seus informes són confidencials i el seu contingut complet només és conegut pels parlamentaris. Els votants poden saber de les bones accions dels polítics, però només La Casta coneix dades sobre el frau.

40. SOUS: Aquest és el descontrol, que a Espanya no hi ha ni una sola institució que conegui quants polítics cobren de l’Estat. Cada parlament autonòmic, diputació o ajuntament fixa el sou dels seus càrrecs electes sense límit ni barem algun. JOSÉ BOLARIN, alcalde de Ulea (Múrcia), amb 900 habitants, cobra uns 4.000 euros. El de Ricote, a prop del poble anterior, es porta 40.000 a l’any en una població que no arriba als 1.300 veïns. I l’alcaldessa de Marbella, Marisol Yagüe, cobrava més que el president del Govern: 84.462 euros l’any en un ajuntament que estava en fallida.

41. TAXIS: la comoditat dels seus senyories per funcionar és tal que el Congrés regala als que no disposen de cotxe propi una targeta personalitzada amb un saldo de 250 mensuals perquè viatgin en taxi per Madrid.

42. VACANCES: Zapatero és l’únic president de la UE que carrega les seves vacances a les arques públiques. Amb ell van més de 100 persones (escortes, guàrdies civils, assessors …). Cobren una mitjana de 80 euros de dieta diària, 8.000 euros per jornada només per aquest concepte. Si passa tres setmanes a Lanzarote, li costa a l’Estat 160.000 euros en dietes. A això cal sumar avió, desplaçaments, gasolina, manutenció … Al final, 200.000 euros en vacances.

43. VIATGES: Una comissió del Congrés demana permís perquè 60 diputats viatgin quatre dies a Canàries a estudiar el cultiu del plàtan.

(1) El text transcrit va precedit dels següents paràgrafs. L’hinduisme considera que els éssers humans van ser creats amb diferents parts d’una divinitat anomenada Brahma. Els sacerdots van sortir de la seva boca. Els comerciants, dels seus malucs. Els esclaus, dels seus peus. I els polítics, de les espatlles de la deïtat juntament amb els guerrers. Aquesta llegenda-descrita en un text del segle III aC anomenat Les lleis de Manu-és la base del sistema de castes que impera a l’Índia. Allà, la pertinença a una casta defineix l’estatus social de l’individu, les seves possibilitats de treball i fins i tot amb qui s’ha de casar. I no és possible ascendir en l’escala social. Només els nascuts a les castes superiors poden gaudir dels millors privilegis. Vint segles després, l’analogia segueix viva per entendre el funcionament de la classe política espanyola: un grup tancat, homogeni i on els hereus tenen molt camí recorregut. Només cal fullejar pels despatxos de europarlamentaris espanyols a Estrasburg per trobar proves genealògiques: un fill d’Alfonso Guerra, un cunyat d’Aznar … Sí, ara són fills, nebots, néts o coneguts dels històrics del PP i del PSOE els que fan d’escuders de la casta a Europa. El Parlament Europeu ha passat de cementiri d’elefants a camp d’entrenament. Les oficines de l’hemicicle són ara un lloc on els hereus del tron ​​electoral, forgen contactes i s’adoben els seus esperons. Són La Casta.